Espectacular i emotiva rebuda al Valencia CF a Mestalla

Espectacular! Quina rebuda! Amb més de 40.000 banderes creant una estampa increïble, cantant a capela l'himne de la Comunitat, mentre es desplegava una pancarta gegant en la qual es llegia “Eternes nostres ganes de guanyar. #Volem2Finals”. Una estampa emocionant, única de Mestalla que molts van voler immortalitzar amb els seus telèfons mòbils, que no va poder culminar amb la classificació del Valencia CF per a la final de la UEFA Europa League de Bakú.

El primer gol, això sí, l'anava a marcar l'afició valencianista, amb més de 44.481 espectadors en la graderia. En el vestuari estaven convençuts que així anava a ser, i des que l'àrbitre va assenyalar la xiuletada inicial, la parròquia de Mestalla es va bolcar amb l'equip animant als seus amb càntics com el “sí que es pot, sí que es pot” o el “per ells, oé”. Estrenyien des de la graderia i els futbolistes sobre la gespa, la qual cosa els va valdre perquè Gameiro marcara el 1-0 en el minut 11 de partit, i l'afició va embogir. Vamosss!

S'havia fet el primer pas, el desafiament continuava sent molt complicat, més quan va empatar Aubameyang, però des de la graderia es “va alçar” a l'equip. La dificultat era major, però l'afició va tornar a cantar amb força el “sí que es pot, sí que es pot”. Quan la graderia de Mestalla veia patir al seu equip animava amb força, com va ocórrer en l'inici del segon temps fins que en el minut 49, Aubameyang va anotar el 1-2. Va ser una maçada. L'eliminatòria ja necessitava la proesa per a estar en la final de Bakú.

Amb el 2-2, obra de nou de Gameiro, l'afició de Mestalla va tornar a vibrar i a cantar el “per ells, oé, per ells, oé”. Però quan uns minuts després Aubameyang va anotar el tercer gol dels Gunners, la maçada va ser definitiva. Però ara cal alçar-se i a pesar en els pròxims dos desafiaments que queden fins a final de curs: la baralla per una plaça de Champions en LaLiga i la il·lusionant final de Copa.

Arribada espectacular de l'autobús a Mestalla que va posar els pèls de punta als futbolistes

Increïble, era inevitable que els pèls es posaren de punta. Emocionant. Únic. Conforme avançava l'autobús per l'Avinguda de Suècia, escortat per milers de valencianistes que transmetien la seua energia cantant “Sí que es pot, sí que es pot” amb les bufandes al vent, la força a l'interior dels futbolistes anava creixent exponencialment. Són sensacions úniques i irrepetibles en altres llocs, perquè com diu un dels càntics… “Esta és l’afició d’un Valencia CF campió”.

A poc a poc anaven congregant-se els afeccionats, amb les seues samarretes del Centenari, hi ha qui va optar per enfundar-se la de les cites especials com la d'aquest dijous davant l'Arsenal FC. A les 18.30 hores ja no cabia ni una agulla i van començar amb els càntics: “Sí que es pot, sí que es pot”, “Per ells, oé, per ells, oé”, “Hui volem aquesta victòria”, “Mestalla vol la Copa”, “Mestalla vol la UEFA”, “Mestalla vol el doblet”, o l'himne de la Comunitat… sense descans i amb unes ganes tremendes. Una situació amanida amb una pancarta en la qual es podia llegir: “Equip + Afició = Bakú”. Objectiu que finalment no es va poder aconseguir, però tant l'equip com l'afició van tornar a buidar-se tant en la gespa com en la graderia.